Aquest any el Mundial de BikeTrial s'ha disputat en dues proves, la primera organitzada pel club BikeTrial Costa Daurada, a Vilanova de Prades el passat 25 de Juliol, i la segona la setmana següent 1 d'Agost a Darfo Boario Terme (Italia).
Ha estat un Campionat del Món molt dur per mi, per moltes circumstancies; amb el meu club organitzavem la primera cursa del Mundial, a prop de casa, a Vilanova de Prades, la qual cosa em presionava en el sentit de que jo mateix havia de treballar en l'organització, neteja de zones, preparatius, i això portava un desgast físic i sobretot estres, ja que ens agrada fer les coses molt ben fetes; a més no és gens fàcil organitzar un campionat del món, la crisis i les poques ajudes no faciliten les coses, i un mundial ha de ser perfecte; Participo al Campionat del Món des del 1994, porto amb aquest 17 participacions en el Mundial i només me neperdut dos per lesió; amb això vull dir que ja ho e vist tot i com a pilot m'agrada i se el que necesiten els pilots quan van a una cursa, llavors al organitzar un mundial, volia que tothom s'enrecordes d'una gran cursa i d'una bona estancia.
La estancia era inmillorable al Camping Serra de Prades amb totes les comoditats, la recepció de la gent, vam tenir molta cura amb els actes protocolaris, la cerimonia d'opertura i cloenda amb actes i espectacles culturals, uns bons premis, i com no la cursa en si mateixa que va resultar un èxit total, amb un circuit variat pels pilots a un gran nivell del campionat del món, on tenien 8 zones a dues voltes els petits i 10 a dues voltes els grans, un circuit variat de força, resistencia i tècnica, exigent com ha de ser un campionat així. Avui un mes després del Mundial encara ens felicita gent per la gran feina feta.
Així doncs per la meva part, al preparar tot això podia arribar una mica mermat de forces a la competició, per sort un bon euqip de treball del camping i del club em van permetre recuperar forces els últims dos dies abans de la competició, tot i així dificilment estava al 100%.
Va arribar el dia de la competició, l'afrontava amb nervis i ganes, la categoria senior es una de les més o la més complicada, ja que hi ha 50 ribals molt forts i tots volen guanyar, sobretot els 15 primers van molt molt ajustats, jo sabia que tenia nivell per estar entre els 5 primers i lluitar pel podi, però mai saps del tot el forts que poden estar els ribals.
Els últims anys me preparat molt a consiencia per aconseguir estar davant al mundial, que com dic, és molt dificil estar dalt; l'any passat 2009 a China pensava que ja ho podia fer bé i estar al podi, però vaig fallar degut als nervis i la concentració; aquest any e millorat molt aquest aspecte i e fet unes curses mentalment molt fort; és un esport on premia la força explosiva, la tècnica, la resistencia, però també compta moltisim el cap i l'estat de concentració, i realment és molt complicat, perque les competicions del Mundial duren entre 5,30hores a 7hores.
La competició de Vilanova de Prades va ser dura com estava previst, un circuit exigent on s'havia d'estar concentrat de principi a fi, la cursa va durar en el meu cas 5 hores i 25 minuts, però i va haver pilots que van superar les 6h; Com sempre per mantenirse als llocs de podi, no es podia fallar, a la primera volta anava en segona posició només 6 peus en 10 zones, 5 peus portava el frances Francisco Thomas, i 10 Juan Pedro Garcia, després fins al 10è estaven tots en 10 punts.
La segona volta es presentava molt interessant i combativa sobretot amb els tres pilots que anavem davant, estava realitzant una volta magnifica només amb 3 punts la qual cosa em feia pensar que podia guanyar la cursa, però a la zona 8 de la segona volta en un esgraó vaig punxar la roda de radera, vaig intentar acabar la zona però era impossible amb la roda punxada, això va suposar un 5 (la màxima penalització), tot i això no vaig perdre la consentració i les dues últimes zones les vaig fer molt bé sense posar peus a terra.
La cursa havia acabat, però no sabia els resultats, els màxims ribals anaven radera i no podia saber les seves puntuacions fins que arribesin al final; la veritat és que ja en aquell moment em vaig emocionar molt, perque sabia que havia fet molt bona cursa, sabia que a la primera volta anava segón i segurament acabaria en el podi, després de 5,23h de cursa totalment concentrat, la veritat es que em vaig emocionar molt, per la feina feta, per la preparació dels últims anys i per la bona cursa realitzada. En 17 anys de participació al mundial mai havia pujat al podi i ara ho estava fregant per fi.
Les clasificacions no sortien i els nervis pujaven, vaig buscar als meus ribals per preguntar els seus resultats, el frances va fer una mala segona volta amb 12 punts així que estava davant seu! només em faltava el Juan Pedro que a la primera volta portava 4 peus més que jo, però ell va fer una segona volta magnifica amb només dos punts i va resultar guanyador de la cursa; en aquell moment sentia felicitat i rabia, felicitat per pujar al podi per fi en un mundial, i rabia per que si no hagués estat per la punxada segurament hagués guanyat la cursa a casa.
Obviament era un molt bon resultat 2n de 50 pilots, ben concentrat i amb capacitat per recuperar-ho a la segona prova, Marxem cap a Italia.
L'arribada a Italia, al veure el circuit no em va convencer massa, nosemblava un circuit tant exigent com el de Vilanova, jo preferia zones molt complicades per poguer diferenciar-se de la resta de pilots, a priori les zones eren més senzilles, però analitzantles i amb el tipus de terreny, molt humit, resultaven llargues i sobretot molt tècniques, a més en aquesta ocació hi havia 11 zones dues voltes el que presentava una cursa més llarga, la qual cosa si que m'agradava perque se que arribo molt bé de fons físic i també amb una bona capacitat de concentració.
Arriba el dia de la cursa, una cursa en la que no es podia errar i només hi havia 3 peus obligats per assegurar tres passos complicats, la primera volta va demostrar que és una categoria molt igualada i que pot guanyar qualsevol, el frances Francisco Tomas tornava a ser el primer classificat amb 5 punts, segón Juan Pedro amb 7, jo portava 8 punts, però hi havia 4 pilots més amb la mateixa puntuació i uns altres tans en 3 o 4 peus més, la qual cosa suposava una segona volta ajustada on les classificacions podien variar molt de la primera cursa; i així va ser.
Jo sabia que el francès em treia 3 punts dificils de recuperar i vaig haver de arriscar una mica més del compte, vaig haver d'intentar superar dos dels passos complicats sense peu però no ho vaig aconseguir, per sort tampoc vaig penalitzar més del compte i anava amb una bona puntuació.
A la cursa anava radera dels meus màxims ribals, del francès i just radera de Juan Pedro, així que sabia el que feien en tot moment, Juan pedro no va aguantar la presió i va fer dos fiascos seguits, la qual cosa amb la bona volta que jo estava fent ens deixava practicament a mi i al frances F.Thomas lluitant per la victoria que a més a més amb el Juan Pedro radera, ens donava també l'opcio de guanyar el títol mundial. En el total sabia que el francès portava un peu menys que jo degut a la meva segona volta que era realment molt bona, al arribar a les últimes zones, pensava que el francès ja no fallaria i s'emportaria el títol ja que els dos anavem encadenant zeros; la penúltima zona tenia un pas complicat però el francès no va fallar, jo tampoc ho vaig fer, així doncs arribavem a l'última zona després de 6 hores i 15 minuts de cursa, una zona a priori senzilla, amb un peu més que el francès.
Ja em veia subcampió del Món, que no estava gens malament però em feia rabia que per tant poc... però al arribar a l'última zona, el francès havia fet 3 peus, no m'ho podia creure i ho vaig comprovar 3 vegades a la taula del control de zona, si feia un zero o un u, guanyava el títol mundial tan desitjat, en aquell moment el cap funciona a una velocitat terrible pensant mil coses, i comences a tremolar, tan que m'era complicat concentrarme i no sabia ni com entrar a la zona; finalment vaig agafar aire i vaig entrar, la zona només tenia dos passos complicats, vaig superar el primer correctament, i vaig arribar a l'últim obstacle de la zona i em sobrava un minut per fer-lo, tornaven els tremolors i nervis i vaig estar en equilibri mirant l'última pedra més de 20 segons, finalment vaig pujar i sortir i fer el salt sortint de la zona a zero, això em donava el títol mundial!!
Vaig fer un crit i vaig correr a entregar la targeta de puntuació a la taula de cursa, vaig deixarme caure a terra i començar a plorar inevitablement, abraçat a la meva parella plorant, sabiem que els dos màxims ribals estaven radera i eram campions del món, tot i això ens vam voler calmar per veure com arribaven la resta de ribals que ens podien pendre la primera posició de la cursa, però era practicament imposible que ens prenguessin el campionat, van arribar ribal però ningú va millorar la excepcional segona volta amb només 3 punts que vaig realitzar, vaig guanyar per fi una cursa del campionat del món i això em donava el títol; no m'ho acabava de creure, però era realment fantastic assolir després de tants anys de lluitar i tan esforç aconseguir finalment el títol mundial, el màxim que pot cercar qualsevol esportista, a partir d'aquell moment van començar les trucades tota la tarda i que es prollongarien durant ben bé una setmana, amb familiars, amics, l'alcalde del nostre municipi que ens va trucar tot just acabar la competició, tot plegat una emoció molt gran i que vaig agrair molt a la gent que sempre m'ha acompanyat.
Arriba el vespre i l'entrega de premis, em criden i pujo al més alt del podi amb la bandera del meu club, sona l'hime i gaudeixo del moment, aquest any és el primer que anem amb selecció catalana i això també va ser una cosa especial; a l'estona em tornen a cridar per pujar al podi, tornem a pujar al més alt a l'entrega de la medalla d'or i el mallot de CAMPIÓ DEL MÓN, per fi a les meves mans; després entrevistes a peu de podi, fotos amb els campions, amb els catalans i amb els del club, que han un paper extraordinari, em portat 8 pilots del Club BikeTrial Costa Daurada, entre ells Sergio Garcia que ha estat 3r en categoria Minime; els catalans han guanyat 5 títols de les 7 categories, a més el títol per nacions; a Catalunya va neixer aquest esport i som una gran potencia però no esperavem aquest èxit el primer any de selecció catalana.
L'arribada a casa també va ser emocionant, rebuda amb tot de cotxes amb senyeres, banderes i pancartes, amics, familiars i la gent del club, tots anant a pitar per tot Torredembarra, va ser molt bonic!
¿i ara que?
Ara a gaudir de ser Campió del Món, porto una llarga trajectoria i m'ha estat molt complicat assolir el títol i més en aquesta categoria tant dura. És un esport en que practicament és impossible viure professionalment, però espero que ara el BikeTrial es conegui més, la difusió sigui major, i amb el títol de campió del món, poguer trobar patrocinadors i fer exhibcions; a més tenim l'escola i el Club BikeTrial Costa Daurada, que és una de els millors escoles d'espanya, on espero que s'apntin més nens i nenes.
A la pàgina web podeu trobar tota la informació de l'escola, animeu-se! també fotos i veideos de totes les competicions i exhibicions.
¿i el futur?
Al 2011 seré Elit internacional que és el màxim on pot arribar un esportista, on hi ha només els 18 millors pilots de BikeTrial del món, un somni fet realitat, no será fàcil, però perque no posar-lis les coses dificils?
Animeu-se a coneixer i practicar el BikeTrial, us agradarà!! www.angelbatlle.blogspot.com
GRÀCIES a tots els que em seguiu i animeu!
Entradas
